3 de setembre de 2009

BAKASYON 2009 Filipines



Us resumeixo una mica les vacances d’aquest any i a més veureu les fotos més significatives. Aquestes les podeu visualitzar “clicant” les paraules que van sortint de color blau. Totes estan fetes per l’Àngels i per mi indistintament.


El viatge el varem fer a primers del mes de juliol, aquesta decissió va ser una mica arriscada ja que des de mitjans de juny és època de tifons, prova d’això és que just una setmana abans van tenir-ne un. Ens comentaren que a Bocaray van passar en estat d’alerta i es van d’haver d’enclaustrar-se fins que passés, això si, “desprès de la tempesta ve la calma” i així va ser, nosaltres varem gaudir d’uns dies esplèndids i d’ una mar plana que més aviat semblava un llac que altra cosa.

Filipines
Es una nació formada per un arxipèlag de 7.107 Illes situades al sud est d’ Àsia banyades per l’oceà Pacific i l’Índic, a quina d’elles més bonica. Ens van dir que la major part estan en venda al preu de 1 euro el metre quadrat, si no en tenim una és perquè no volem... El problema (sempre hi ha una pega) és que son illes volcàniques amb unes grans parets pràcticament inaccessibles, tot és roca en el seu estat més pur. Cada una d’elles té en més o menys extensió una platja de sorra blanca que es perd dins del mar.

Per arribar al nostre destí van ser 24 hores seguides de viatge, tot un reguitzell de mitjans de transport: un vol de Barcelona a Hèlsinki, de Hèlsinki a Hong Kong, de Hong Kong a Manila, i de Manila a Kalibo, aquí vam agafar una furgoneta fins l’altre extrem de l’illa on vam pujar en una barca ( tipus “patera” ) que ens va creuar l’estret per portar-nos a l’illa de Boracay, desprès vam anar amb tricicle per arribar per fi a l’altra banda on era el port i ens esperava el “Maruja”, una banca ( un tipus de vaixell ) que ens portaria a fer el safari.

L’itinerari va ser:

Apo Reef - Sibay - Coron - Panagatan
La nostra base de subministraments era Coron. Vam baixar un dia a terra per veure el poble i anar al mercat i així poder abastir el vaixell dels queviures necessaris. El mercat és el cor, el nucli on veus realment el tarannà que té la gent. Una barreja de colors, olors i sensacions espectaculars, a més de veure quantitat de productes que nosaltres no tenim. Hi ha coses que sobten, una d’elles per exemple eren els ous. Els tenien de color blanc o rossos com nosaltres i al costat uns de color lila, encara no he pogut saber el motiu... En van cridar l’atenció, igual que l’any passat a Indonèsia, els aliments que tenen frescos, carn, peix, aviram... tot està en molt bones condicions tot i que estan exposats a l‘aire lliure, suportant unes temperatures i humitats molt altes.
Es nota una gran manca d’inversions i una pobresa considerable. Com que els carrers solen estar sense asfaltar i cada dia plou una mica sempre està tot enfangat. La major part de les construccions estan fetes amb fulles de palma trenades i canyes de bambú, queda molt curiós, però es veu molt fràgil.
Els comptadors elèctrics estan clavats a uns pals de fusta on hi poden haver tranquil·lament 10 o 12 de junts, amb el cablejat penjant, exposats a la climatologia.
Quant hi ha mancança, tot es recicla i no es tira res, llaunes de begudes transformades en cendres, ampolles de plàstic que ara son fanalets... Se les empesquen totes, per exemple les espelmes les fan amb un recipient posant-hi sorra, oli vell de fregir i com a ble paper de lavabo recargolat.


A Coron és on el 24 de setembre de 1.944 l’aviació americana va enfonsar la Flota Japonesa. Aquesta estava refugiada a la badia ja que 3 dies abans van haver de fugir d’un dur enfrontament a les proximitats de Manila.
La flota estava dotada de 24 vaixells, quasi tots d’aprovisionaments i suports logístics.
Aquests son els 9 vaixells que varem visitar:

L’ OKIKAWA MARU, buc cisterna de 170 m d’eslora i reposa a una profunditat màxima de -24 m i mínima de -9 m,

L’ IRAKO un vaixell de refrigeració de 147 m d’eslora i una profunditat mitjana de -30 m.

L’ AKITSUSHIMA porta hidroavions de 150 m d’eslora i una profunditat màxima de -36 m i mínima de -22 m, aquest està partit en 2. La popa va ser torpedinada quant encara tenia l’ hidroavió a la plataforma. És un dels més interessants per veure, ja que es pot visitar la sala de maquines, dins de la qual encara hi ha els motors i els mecanismes per fer anar la grua que alçava d’hidroavió.

El KOGYO MARU, vaixell de carrega de 158 m situat a -37 m. És molt curiós de veure les seves bodegues ja que tenen cents de sacs de ciment i d’una de les parets laterals, penja una excavadora i un tractor. Com que el vaixell està reposant de costat, la paret fa de sostre i està tot cap girat.

L’ OLYMPIA MARU de 122 m d’eslora i amb una profunditat de -22 m es troba en una posició vertical. Es pot creuar per dins de totes les bodegues i degut a la seva relativa fondària la llum entra per tot arreu donant-li així moltíssim atractiu i vida,

El KYOKUZAN MARU, també vaixell de carrega de 160 m d’eslora i a una fondària de -40 m trobant-se, les seves cobertes entre -22 i -28 m, i a -12 metres des del pal de messana a la superfície. Té restes de vehicles i camions.

El NANSHIN MARU, de 50 metres d’eslora i a una profunditat de -32 m,

El TAIE MARU, amb una eslora de 161 m i a una profunditat de -28 m era el petroler que subministrava el gas-oil a la flota, impressionant.

El LUSONG GUNBOAT amb una eslora de 20 m i una profunditat de -12 La seva popa frega la superfície de l’aigua. Era un canoner, molt lleuger i ràpid que el feien servir per atacar als submarins que operaven a prop de les costes.

El TANGAT WRECK amb una eslora de 140 metres i una profunditat de -30 m té unes bodegues impressionants.

Devia de ser dantesc quan els hi van tirar les bombes. Ens van ensenyar uns quadres on hi havien unes fotografies, en blanc i negre en plena batalla, on es veien els avions atacant la flota japonesa. Tot estava fumejant, era dantesc, et feia posar els pels de punta.
Comenten que van morir milers de persones ja que els que aconseguien saltar a l‘aigua els metrallaven des dels avions fent batudes a ran d’aigua, quasi no es va salvar ningú.
L’aigua en tota la badia no és molt nítida, comparada amb la resta de les immersions, hi ha molta partícula en suspensió tot i així la visibilitat estava per sobra els 20 metres.

Les altres immersions les varem fer a Apo Reeff ,Ambulong, Barracuda Lake, Cais Point, Delian Rock i Panagatan,

A Apo Reff varem baixar a terra per veure els manglars, tot una experiència. Dins l’illa hi ha una llacuna vorejada tota ella per manglars, per arribar-hi passàvem per uns corriols estrets, ponts i passarel·les fetes de bambú, lligades amb cordes que a mesura que suportaven el nostre pes cruixien i es movien de una manera bastant inestable. La visibilitat en tots aquests llocs d’immersió ja era molt millor que les de la badia de Coron, amb una mitjana de 30 m.

La vida marina és molt semblant a la que ens vam trobar l’any passat a Indonèsia: animals petits però d’uns colors i formes espectaculars, nudibranquis, esponges, coralls de totes maneres... Varem veure una manta enorme que va passar molt a prop nostre i un parell de taurons.
Una de les immersions que varem fer va ser en un llac. L’ immersió es diu i Barracuda Lake per arribar-hi és tota una aventura. Ens van apropar amb la zodíac a l’illa i vam haver de pujar desprès per una escletxa , on hi havien esglaons i passarel·les fetes de bambú. El pes de l’equip no va ser cap problema ja que el van traginar la tripulació del vaixell...
L’ immersió al llac va ser tota una experiència, a part de la visibilitat que era extremadament clara, el que em va cridar l’atenció va ser la seva temperatura. L’aigua en superfície estava a 32º i a mesura que baixàvem al fons del llac (que no hi vam arribar-hi) aquesta anava pujant i la visibilitat anava baixant , fins arribar a -35m on la temperatura era de 36º i la visibilitat era nul·la.

Per acabar us resumiré en una sola paraula el viatge: “Impressionant”

Salut!

Jaume i Àngels

2 comentaris:

Maquetas Navales ha dit...

Angels, Jaume, sou uns professionals de la fotografia. Per a mi que m'agrada el foto-reportatge, la serie amb les gotes de pluja sobre l'aigua i als fons la Maruja son de les més originals. Les altres poden ser més boniques, però la sensació d'estar sol al mar, amb un dia gris i lluny de la "taula de salvació" queda perfectament reflectit en aquestes fotos. Felicitats.

Anònim ha dit...

Jaume, Angels: Hem vist totes le fotografies i es nota que cada cop teniu mes practica a l'hora de fer fotos (macro, encuadraments,...) Son molt maques i algunes d'elles com les de la pluja i alguna de detalls de nudibranquis han quedat impresionants. Quin viatge mes interessant! Felicitats i fins aviat.

Jordi, Tina i Roger