Bali 2014

HALO (hola), aquest any les Vacances han estat a Indonèsia concretament a Bali, un país amb un 80 % d’Hinduistes, molt allunyat de casa, però molt atractiu. Hem canviat una mica la rutina, en lloc de fer només immersions, hem fet un Safari que consistia en  combinar-les amb turisme per l’illa. Hem donat tota la volta a Bali. Sortint de SANUR i passant per Permuteran, Tulamben (aquí és on hi ha el Pecio US Liberty), Amed, per després tornar a l’ inici, a  SANUR, i agafar un ferri que ens va portar a una petita illa que està en front mateix, Lembongan, on hem seguit la nostra aventura. Aquí les immersions les hem fet entre l’illa de Lembongan i la de Nusa Penida.

Aquesta opció que hem pres ens ha sortit molt bé, la recomano (12 dies: 3 de viatge, 9 de Safari i 16 immersions), a més l’agencia que ens ha portat (Planet Nomades) ens ha mimat moltíssim. Aprofito aquestes línies per donar les gràcies a Jose, Salva, Tana, Jano, Bea... i com no, a la persona que ens ha preparat i muntat el viatge, la Carme Olmo de SOLRAIDS

Per veure les fotos cliqueu aquí

Us comento algunes coses. Tal com ens ho van explicar a nosaltres us ho explico

·         Filosofia dels Balinesos:

El concepte de propietat no el tenen ja que quan et mores tot queda pels vius.  

·         Tenen el costum d’embolicar amb un mocador alguns arbres, això representa que aquests son sagrats. Els que estan al costat d’un Temple no es poden tallar perquè les seves arrels toquen terra sagrada.

·         Una curiositat és que a molts dels temples (que són moltíssims) hi viuen mones que campant al seu aire. Sempre et diuen que vigílies amb el que portes, ulleres, càmeres fotogràfiques... t’ho poden pispar! Les que vam veure nosaltres estaven molt tranquil·les i no ens van fer ni cas.

·         A l’illa no hi ha túnels, ja que la terra és sagrada i  foradar-la seria una ofensa als deus. Solució:fan ponts.

·         Condueixen per l’esquerra i per ells les ratlles continues, senyals i semàfors són part del mobiliari urbà, no serveix per molt més.

·         Degut  a la gran quantitat de motos que tenen, jo calcularia un 80% del parc mòbil, i les poques benzineres que es poden trobar a l’illa, venen per tot arreu unes ampolles de plàstic o de vidre amb un litre de benzina. Les posen  arrenglades en unes prestatgeries en tendes, cases particulars... (les males llengües diuen que  barregen la benzina amb una mica d’aigua així es treuen unes poques virolles) d’aquesta manera poden proveir-se  en qualsevol moment.

·         Es curiós la gent que si pot encabir en les motos. He vist fins a 4 persones:, un gran un petit un gran un petit, així queda la canalla protegida entre pit i espatlla, com si fos un Sandwich De vegades mares amb un bebè al braç, altres casos hi posen unes carregues enormes, caixes, canyes, farcells... no se com poden aguantar l’equilibri. He vist una moto amb un feix  d’herbes enorme sobre el seient del darrere i a sobre la senyora ben asseguda.

·         Els camions no tenen bolquets, per tant, per descarregar-los ho han de fer a mà. Hi ha persones que s’hi dediquen. S’esperen a la carretera amb una pala a la mà, pugen als camions per descarregar-los i quan acaben tornen a esperar-se que passi un altre camió carregat i comencen de nou.

·         A totes les cases tenen com un petit altar on  fan 2 ofrenes el dia, a més en el alguns tenen un paraigua obert i això vol dir que en aquells moment  hi ha un esperit protector. Les ofrenes consisteixen en unes caixetes fetes amb fulles de palmera trenades, dins posen flors, arròs, fruita... Aquestes ofrenes les fan una al matí de bon hora, així com que estan protegits per els deus no tenen que preocupar-se massa pel que fan durant el dia, i l’altra ofrena  al vespre per donar gràcies de la protecció que els hi han donat els deus

·         Les cases es fan al mateix costat de les carreteres, perquè si estiguessin al interior ells s’han de fer càrrec del manteniment del camí.

·         Tenen molta tradició en fer lluita de galls, totes les cases en tenen uns quants, que els cuiden com si fossin de la mateixa família, el govern les te prohibides però ells es fan l’orni.

·         Els restaurants són les pròpies cases particulars. Tenen fora una petita terrassa amb 2, 3 o 4 taules, tu seus, demanes i a la seva pròpia cuina et fan el menjar. Com que no tenen res preparat el fan al moment, primer un plat, després l’altre, això vol dir que pots trigar una hora ben bona, i si est de l’ultima taula ja no et dic res!

·         Tema cementiris: Com que la pobresa està a l’ordre del dia no tenen diners per les incineracions, per tant, els morts els enterren momentàniament a terra, i a cada tomba solen posar-hi  un paraigües amb la creença que així tenen  un bon esperit que els protegeix. Quan reuneixen entre tots els familiars dels difunts  els diners suficients, els desenterren i fan una incineració col·lectiva.

·         Les dones son les que fan les feines fes feixugues com la de transportar tota mena de farcells, embalums... Sempre que hi ha que moure alguna cosa, van elles. Qui ens traginava les ampolles de submarinisme eren elles, una ampolla al cap i una a la mà, espectacular!!!, mentre els marits a casa a cuidar els seus galls.

Si ho haveu llegit tot us dic TERIMA KASHI (Gràcies) i si no també