31 d’agost de 2008

BERLIBUR Indonesia 08

Aquí tenim uns comentaris i unes fotos de les immersions i del viatge d'Indonèsia que vam fer el passat mes de juliol.

Primer ubicar el lloc on vam estar, concretament a Manado, ciutat al Nord de l'Illa de Sulawesi, el Mapia Resort està situat a uns 10 quilòmetres de la ciutat, davant mateix de l'illa de Manado Tua, rodejat pel mar de Celebes, i aquest pel Pacífic. La primera impressió és el d'on ens hem ficat! Venim d’un país que tenim de tot i força i arribem a un país de poc i menys, encara que a mesura que anava transcorrent el temps la impressió anava canviant.

És un país de volcans més o menys actius ja que alguns d’ells fumejant. El terreny és de característiques sísmiques, tot el país esta rodejat de selva en lloc de ser un terreny àrid com podríem pensar. Una de les tantes coses curioses que veus és que la selva es pot dir que arriba fins a les pròpies portes de les cases i aquestes tenen (com si els hi faltessin vegetació) moltes plantes i flors , plantades als voltants, al terra, dins de pots, llaunes, bidons, qualsevol cosa és bona per tenir-hi una flor, fa un efecte d’alegria pau i tranquil·litat que envolta tota l’illa, també és just dir que deu d’influenciar el que un està de vacances però...

El trànsit és esgarrifós, circulen com els anglesos, per l'esquerra, això no tindria que ser rar (que ja ho és) la qüestió és que no existeixen per ells les línies de separació entre carrils, això vol dir que en una carretera que suposadament té 2 carrils, arriben haver-hi fins a 3 o 4 cotxes o vehicles en paral·lel que poden ser cavalls tirant un carro amb famílies senceres a dalt , motos amb 3 persones damunt, un dia vaig arribar a veure’n 4, o portant mil i un estris d’un volum considerable que el primer que penses és com de difícil deu de ser mantenir-hi l’equilibri, és un caos total. El clàxon al fan servir sempre, per avançar, per girar, per que t’apartis, per insultar... per ells és imprescindible, tot va a toc de xiulet això si, no vam veure cap accident. Em van comentar que quan arriben a la majoria d’edat, van a l'estat i previ pagament d’un import els dóna el carnet de conduir, ni exàmens ni pràctiques ni hòsties.

Un altra curiositat va ser el dia que vam anar al mercat, una experiència molt colpidora. Era una explanada enorme, gran part d’ ella coberta, plena de gent, colors i olors, paradetes i paradetes d’espècies, on els colors hi juguen un paper molt important: parades d’oli de coco, de verdures un fotimer, de fruiteries més encara, amb fruits de tot tipus... una fruita curiosa és el fruit de la serp, que el vam poder provar en el resort, molt bo per cert!
La part del peix, era enorme, no tenen gel i el refresquen amb aigua, tot i la calor que fa era esplèndid i molt fresc, era impressionant, més d’una peixateria d’aquí voldria tenir el peix d’allà i no feia gens d’olor! Havia una secció de peix assecat i salat, taulells i taulells de peixos de totes mides en cistells o cofíns fent unes muntanyes enormes, peixos oberts per la meitat amb 2 palets tipus la mussola d’aquí, uns peixets molt petits que semblaven xanguet, tots rígids i saladets eren admirables les parades i parades d’aquest tipus d’aliments.

Pel que fa a la carn, això ja és una altra cosa, en el tema de la netedat i olors perfecta, mira que feia calor, doncs ni una sola mosca. De la mateixa manera que en el peix no hi ha gel, en la carn no tenen ni frigorífics ni neveres, allí la carn està posada tal qual a sobre dels taulells, uns taulells enormes de ciment, en els que reposen peces senceres que les van tallant a mesura que el client va demanant, francament no és molt atractiu comprar un entrecot allí. El que va ser més colpidor van ser les parades dels gossos, hi havien varies que venien carn de gos. Sobre les grans taules de ciment, en tenien varies peces senceres esperant que algun client compri, també en una de les parades hi havia una gàbia en gossos vius, tu escollies el que volies i tel mataven i pelaven allí mateix. En una altra parada tenien rat-penats, amb les ales esteses i cap per amunt per que veiessis com eren de molsudets , en fi una experiència per viure-la. A l'hora de menjar no se com ho deuen de fer, ja que pel que hem vist , no fan servir el ganivet, ells utilitzen els palets, les forquilles (no a tot arreu) i la cullera, estri que ells utilitzen per tallar, cal dir que ho hem vist fer amb el peix, la carn segurament la deuen de servir a trossets petits per utilitzar els palets.

Un altre curiositat ,es la diversitat de religions que conviuen juntes en complerta harmonia, fins a tal punt que la gent del país tenen 12 dies a l'any de vacances més les festes pròpies de cada una de les religions.

I per el que fa a les immersions ,que és la finalitat del viatge, han estat molt boniques si saps el que vas a veure. És un indret de peixos petits, si vols veure “bitxo” gros no és el lloc adequat, si fas fotos és per fer servir sempre el macro. Hi ha moltes especies endèmiques amb unes formes raríssimes i d’uns colors espectaculars. Les parets cauen fins l'abisme d’una forma i verticalitat impressionant, des dels 0 metres fins més o menys els -40 està tot cobert de corall de tot tipus, esponges de mil i una forma i color, milions de forats on hi pots trobar, amb bona vista, mil i un animalets, més avall d’aquesta cota ja és més pelat. Algunes de les immersions les vam fer amb corrent, amb aquestes no calia moure’s, era com una pel·lícula que per davant teu anava passant tot, de vegades tant ràpid que no et donava temps per veure detingudament alguna cosa que t’havia cridat l’atenció.

Cada dia agafàvem la barca a les 8 del mati que ens duia a una distància d'una hora fins arribar el parc nacional de Bunaken on fèiem les immersions, en si, ens movíem per Manado Tua, Siladen i Bunaken les 3 illes, desprès de la 2ª immersió,ens duien a l’illa de Siladen on hi ha un petit ressort de nom Onong també propietat del mateix centre d' immersió, "Celebes Divers" més petit que el que estàvem nosaltres, en un lloc paradisíac, és una illa molt petita amb uns quants natius que hi viuen. Allí ens aturàvem per dinar en un gran menjador on per terra hi teníem sorra i per sostre fusta i fulles de palmera amb 3 grans ventiladors que ens movien l’aire. Desprès feiem la 3ª immersió i cap a les 5 de la tarda tornavem al Resort. Teniem temps de fer una dutxa i estar a les 7 prenent alguna cosa que ens portava el Ioan (cambrer del ressort, molt trempat i simpàtic) per fer temps al sopar, allí a les 6 de la tarda ja era negra nit.
Un dels dies varem anar a fer 3 immersions a Lembeh, un canal situat a l'oest de l’illa de Sulawesi lloc en que les immersions son especials, molt especials, és l’únic lloc al món on les immersions es fan al fang, allí trobem una quantitat de vida endèmica impressionant.

TERIMA KASIH

SAMA SAMA
Jaume i Àngels

3 comentaris:

Oriol ha dit...

És un viatge de somni. No tothom pot contemplar aquesta diversitat de paisatges. Paisatges; submarins, selvàtics, de societat... Crec que és un senyor viatge. Les fotos adjuntes estan molt ven trobades i el redactar té una vivesa humorística.

jordi ha dit...

Impressionants les fotos del mercat, les dels gossos si veien les fotos inpresiona no m'hi imagino en realitat.M'ha semblat veure calçots?.
Les del mar sembla mentida que totes aquelles coloraines siguin ser vius.

mvineta1 ha dit...

Unes fotos precioses i molt ben fetes. parlen per si soles...de ben segur que us ho heu passat de meravella!
Us felicito.
LLuïsa